dijous, 10 de març de 2011

carnaval do Brasil!

Ni Rio de Janeiro, ni Salvador, ni Recife, ni tan sols São Luis do Paraitinga. Ni grans comparses ni disfresses espectaculars. Res d'allò que un més s'espera quan li parlen dels carnavals de Brasil, i tot i això, hem viscut uns carnavals irrepetibles i incomparables amb la nostra manera de cel·lebrar el carnaval. Les ciutats es paralitzen, el país es posa en pausa. I durant 5 dies cel·lebrem carnavals!

En realitat no hem vist res de l'altre món... Hem seguit blocos pels carrers amunt i avall, cantant tornades populars, amb gent de totes les edats (i colors, en un país com aquest no cal dir-ho!), amb tothom bolcat al carrer. No és res que no haguem vist en les festes majors de qualsevol poble de Catalunya, no?

Així doncs el que ha estat realment sorprenent és la manera de cel·lebrar-ho. Que tot el país, TOT, cel·lebri la mateixa festa amb el mateix entusiasme és el que la fa incomparable, és quelcom que no he vist ni a Catalunya ni a cap altre lloc. Quan algú et diu que el Carnaval "es porta a dins" ho trobes exagerat, però quan el veus realment t'ho acabes creient. A partir de les dues del migdia tothom surt al carrer. Cada ciutat, cada barri, cada comunitat té la seva festa, el seu bloco. Només a São Paulo hi ha més de 50 blocos simultanis arreu de la ciutat.

Un bloco és com una comparsa. És un grup que pot anar de 5 músics a tots els que puguis imaginar, moltes vegades només percussionistes, que es passeja amunt i avall pels carrers d'un barri mentre la gent els va seguint. A vegades disfressats i a vegades no. I durant 5 dies seguits, de les 14h fina a altes hores de la matinada (les 5h, les 6h...) tens algun bloco per seguir.

Per primera vegada per als nostres ulls São Paulo s'ha convertit en una ciutat per a les persones, els cotxes s'han fet enrere, la gent consumeix tranquilament al carrer. Tant debò s'atrevissin a envair la ciutat d'aquesta manera molt més sovint!

I de fet al Brasil hi ha dos carnavals, el de sambòdrom i el de carrer. I el que la gent vol i reclama és el carnaval de carrer, el que es viu, no el que es veu, com al sambòdrom. Nosaltres, perquè era ben a prop de casa, i perquè l'organitzaven amics nostres, vam anar sovint al bloco Vai Quem Qué (hi va qui vol), que seria el bloco de tots, tal i com diu la tornada més cantada:

Vai, vai, vai,

vai quem quer,

Entra bicha, entra homem,

Entra véia, entra mulher!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada