dimecres, 2 de febrer de 2011

Uruguay, Argentina, Chile

11 de desembre, São Paulo
Despertar-se, tancar la motxilla, tancar el semestre. Avió amb destí a Montevideo. Surt el cansament acumulat dels últims dies, les entregues, les festes. Travessem Montevideo de nit en furgoneta: barris residencials, cases de luxe, façanes alineades al carrer, l'oceà (per fi!)... res a veure amb el lloc d'on venim.


12 de desembre, Montevideo
Ciutat mandrosa els diumenges. Carrers buits, tot sembla abandonat. La ciutat és amable amb nosaltres: voreres ben asfaltades, carrers plans, cotxes que et deixen passar. Què els passa a São Paulo? Ens adonem que el lloc on vivim no té res a veure amb el Brasil ni amb Sud Amèrica. Aviat descobrim que la ciutat no ha estat abandonada, la gent és al mercat, comprant, mirant, xerrant, posant-se al dia, i sobretot, bevent mate. Ens dirigim al centre històric, i un cop més, carrers buits. És estiu, però ens hem de protegir del fred, el vent i la pluja. Entrem en calor atipant-nos de deliciosa carn a la brasa!


13 de desembre, Colonia del Sacramento
Dilluns la ciutat es lleva activa, frenètica, però nosaltres ja marxem. Anem cap a Colonia del Sacramento. Ciutat petita i acollidora, ens recorda a Córdoba, al Mediterrani. Té història, patrimoni, i això ens sorprèn i ens agrada. Retrobem el mar (estem enganyats, és un riu). Veiem com es pon el sol amb Buenos Aires que es retalla a l'horitzó. Ja tenim ganes d'arribar-hi.


14 de desembre, Colonia del Sacramento
Matí de relax en una platja d'aigua dolça. Els propers dies la nostra pell crema... Ferry, travessem el Rio de la Plata mentre es va fent de nit, i Buenos Aires ens rep amb gratacels il·luminats. Al hostel em retrobo amb cares familiars a més 8000 km de casa, la Laia i l'Anna. Fa dos mesos i mig que són a Argentina, i la tornada serà difícil... encara em queda molt lluny i ja veig que la meva tornada no serà gens fàcil.


15 de desembre, Buenos Aires
Ens dirigim al centre per carrers peatonals. La ciutat es bolca al carrer: artesans, botigues, la gent. Un cop més el tema recorrent, São Paulo. Allà la ciutat és vertical i es torna inhabitable. Els desplaçaments es fan en cotxe, i la vida es fa als centres comercials. Som conscients del lloc on vivim, però poder-la comparar la fa encara més descomunal, més extrema, més desproporcionada. Ara que podem seguim a peu entre teatres a l'Av. Corrientes, seguint per l'avinguda més ample del món, Av. 9 de Julio, i ens mesclem entre els porteños en nombroses llibreries (la meva maleta guanya almenys dos kilos de literatura).


16 de desembre, Buenos Aires
Coneixem a las Madres de Mayo. A la Plaza de Mayo el curs de la història és ben present, i no s'atura; és punt de trobada per a altres moviments socials. Nit, tango. Primer al Tortoni: moviments ràpids, espectaculars, perfectament executats. Tursitada! Després, milonga, Cochabamba 444: la màgia no és ni en impressionants vestits ni en grans passos de ball. Els moviments són continguts, retinguts, apassionats, hi ha un un munt d'emocions en l'aire. S'aturen durant uns segons eterns, les mirades es creuen i es comuniquen, i la cerimònia segueix.


17 de desembre, Buenos Aires
El dia comença amb una flor-robot gegant que s'obre i es tanca amb la llum del sol. Seguim el nostre camí amb una improvizada visita arquitectònica a través de les entranyes d'un gliptodont gegant, d'un brutalisme exuberant (la biblioteca nacional, de Clorindo Testa). Dia de llibres, anem a parar en un teatre reconvertit en taller de carruatges reconvertit en llibreria.


18 de desembre, Buenos Aires
Palermo és exclusivitat. Antic barri industrial amb petites llibreries, nous dissenyadors de moda, mobles de gamma alta, singulars cases unifamiliars. No sabem si ens recorda al Poble Nou o al Born. Tot i els extrems trobàvem a faltar una mica de tot això...


19 de desmbre, Buenos Aires
Fem la maleta, però encara ens queda temps per passar pel barri de San Telmo. Barri amb molt d'encant, trobem un enorme mercat de carrer, botigues de moda a preus més o menys accessibles, restaurants per tots els gustos i poders adquisitius... i ens enamorem una mica més de Buenos Aires. La ciutat ens despedeix amb focs artificials mentre jugo amb la idea d'algun dia viure una temporada en aquesta ciutat increïble...


20 de desembre, Córdoba
Centre colonial ben conservat, menys majestuós, més auster. La gent envaeix els carrers per fer les últimes compres del Nadal. El viatge va de grans ciutats, necessitem un descans... Durant la nit, una de les més curtes de l'any, lluna plena i eclipsi, amb Orió de fons.


21 de desembre, Cuesta Blanca
Per fi un dia més relaxat, lluny de les ciutats: riu, cascades i carn a la brasa, tot perfecte per recuperar energies!


22 de desembre, Mendoza, Andes
Arribem amb un bus nocturn, i com que tenim poc temps hem de veure Mendoza a corre cuita. Tot queda emmarcat pels Andes, i és ple de botigues de muntanyisme: m'adono que trobo a faltar les sortides de muntanya... Agafem un bus que, travessant els Andes per la falda de l'Aconcagua, ens durà a Santiago de Chile. Grans muntanyes, congostos, valls, cims nevats que ens hipnotitzen... i el somni es trenca en arribar a Santiago. Ningú ens dóna la benvinguda, més aviat ens prevenen de tots els perills que en assetjen.


23 de desembre, Santiago de Chile
Evidentment la ciutat és molt més amable del que ens deien. De fet, des que vam arribar a Sud Amèrica, tothom ens posar la por al cos quan arribem a qualsevol gran ciutat... i nosaltres pensem: si encara no ens ha passat res a São Paulo, què ens ha de passar en qualsevol altre lloc? Pugem una muntanya al mateix centre de la ciutat i gaudim d'un bona panoràmica de la metròpolis, però la boira no ens deixa veure els Andes, que es perceben ben a prop. Baixem i per menys de 5 euros dinem un menú que a Barcelona seria de luxe, amb vi inclòs (quines saudades d'un bon vi... el del Brasil no val res!). Saludem a Pablo Neruda, passegem pel barri que l'ajuntament a anomenat bohemi, i pel centre entre monuments envoltats de monuments. Sopem a casa d'uns xilens que ens conviden a conèixer la nit xilena. Bon punt i final per mi, que acabo aquí el viatge per trobar-me amb mons pares mentre la resta seguiran cap a la costa de Chile i després Paraguay.


24 de desembre, São Paulo
Després de tots aquests dies de convivència amb la Laia, la Maria i l'Anna (de l'ETSAV), el Chico i l'Ana (els dos portuguesos amb qui visc) sap greu separar-se. De fet ja ha passat tot un semestre, i hi ha gent que ja marxa, sigui perquè només venien un semestre o perquè ja fa un any que són aquí, com els colombians i mexicans de la uni que ja hem despedit. I a l'Ana ja no la veuré més. És estrany despedir-se, més ho és en aquests casos: a molts d'ells potser ja no els veurem mai més... o també podem pensar en positiu: tenim un munt de cases on algun dia seríem ben rebuts repartides arreu del món!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada