feliz Natal!

Aquest any no hi ha colònies per preparar, ni caixes per tancar ni celos per empaquetar. Tampoc em retrobo amb cares conegudes després de la missa del gall, ni aniré a fer unes cervesetes al Haddock. De fet ni tan sols estic amb el cercle de gent que fa poc que he conegut, tant extranys al principi, tant propers en aquests moments. Aterro a São Paulo per segona vegada. La por, els nervis, el vertigen de la primera vegada fa molt que van quedar enrere. Quan veus aquesta ciutat per primera resulta un lloc hostil. Un mar gris d'agulles verticals s'extén cap a l'infinit en totes direccions. Aquesta vegada aterro sobre una xarxa lluminosa que es desplega sobre la ciutat. De nit sembla menys monstruosa, però es torna intrigant. Fa gairebé quatre mesos que estic aqui, això ja és casa meva, però després de visitar les grans ciutats de l'Uruguay, Argentina i Chile São Paulo torna a ser una lloc extrany. S'obre un parentesi ben extrany: després d'un viatge increible ple de contrastos compartit amb una gent fantàstica, i just abans de començar a explorar les terres brasileres amb els meus pares, improvitzo, en solitari, un plat de pasta com a dinar de Nadal. I és que el millor regal és poder ser aquí.

BON NADAL!