hoje eu saí dos confins de meus mapas...

Avui he decidit anar a veure una intervenció artística en un punt ben allunyat de tot el que conec de São Paulo. He estat viatjant dues hores en bus entre el caos de la ciutat. He sortit dels límits dels mapes que tinc. La meva pell, poc a poc, s'ha anat tornant cada vegada més blanca pel contrast amb la pell de la gent que anava pujant al bus. Hi ha hagut algun moment de crisi en el què m'he preguntat si realment calia fer aquest trajecte tot sol... havia pres algunes notes dels carrers per on havia de passar el bus, però feia estona que no reconeixia cap nom. Poc després m'he quedat més tranquil, noms (re)coneguts. M'he adonat que cada vegada hi havia menys diferència de classes socials... i és que al centre, on hi ha la meva universitat, trobes executius encorbatats que esquiven "moradores de rua" dormint entre cartrons al mig del carrer en ple dia, els mateixos que nosaltres hem d'esquivar en el camí del bus a la uni. I és que ben a prop hi ha un barri conegut amb el nom de Cracolándia. Així que en poca estona m'he sentit en el lloc més segur del món. La intervenció: projecte Giganto, en el que es presenten fotografies de gran format en espais públics. Són imatges de gent i de paisatges situades en llocs quotidians buscant un diàleg entre el ciutadà i l'entorn urbà. Amb timidesa he tret la càmera i he fet poques fotos, al cap i a la fi jo destacava bastant. La primera foto és del costat de la uni. Em va captivar tant aquesta imatge que no vaig para fins a trobar-ne l'autor, i això és el que em va portar a conèixer el projecte Giganto, i avui a travessar la ciutat.